Ja surt el sol
Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort!
ja surt el sol
i penso:
Quina sort!
Vida meva,
que lentament que passa el temps quan s’espera.
Vida meva,
ha estat un llarg i trist hivern.
que lentament que passa el temps quan s’espera.
Vida meva,
ha estat un llarg i trist hivern.
Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort!
ja surt el sol
i penso:
Quina sort!
Vida meva,
semblava que la llum ja no tornaria.
Vida meva,
però el meu somriure ha il•luminat.
semblava que la llum ja no tornaria.
Vida meva,
però el meu somriure ha il•luminat.
Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort !
ja surt el sol
i penso:
Quina sort !
Sol, sol, sol, surt el sol.
Vida meva,
semblava que la llum mai més brillaria.
Vida meva,
però lentament el gel ja es fon.
semblava que la llum mai més brillaria.
Vida meva,
però lentament el gel ja es fon.
Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort !
Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort!
ja surt el sol
i penso:
Quina sort!