Ja surt el sol!

Ja surt el sol

Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort!

Vida meva,
que lentament que passa el temps quan s’espera.
Vida meva,
ha estat un llarg i trist hivern.

Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort!

Vida meva,
semblava que la llum ja no tornaria.
Vida meva,
però el meu somriure ha il•luminat.

Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort !

Sol, sol, sol, surt el sol.

Vida meva,
semblava que la llum mai més brillaria.
Vida meva,
però lentament el gel ja es fon.

Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort !

Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort!